La memòria adopta moltes formes. Per exemple, la d’un roure mil·lenari que creix en un pendent perquè, quan t’hi acostis, hagis d’inclinar-te amb una reverència davant la seva majestuositat. Fins aquí venia n’Albert, durant el confinament. Ja n’ha vist d’altres, de pandèmies, el roure. I també ha vist guerres, i èxodes i escurçons. Mentre hi sigui, ho explicarà tot. Només cal parar-hi l’orella.