Puja, puja.
Ja t’agafaré.
No pateixis. Tanmateix, en ser allà encimbellat, hauràs de tornar a baixar. Ja t’ho dic jo que ens caldria anar a viure a algun poble de bicicleta, pla. I no dic que hagi de ser com Campos o Porreres, però evitant el Priorat o Montuïri, tot anirà millor. No és que no hi hagi biciclistes aquí, però són d’aquests amb malles i depilats. Jo parlava de les bicicletes de poble, amb la madona amb capell, cistella i un manat de cebes tendres fent d’intermitent. No voldria ser folklòric.