Molarenca inquieta i de mirada que riu mentre blaveja. Té un parlar convençut que tot ho remou, que tot ho indaga, que tot ho lluita. Roser àgil i bellugadissa com la mateixa vida que encomana, mentre captiva amb la seua velocitat mental. Camina d’una punta a l’altra del circ mentre treballa, des del dia a dia present, somnis de futur. Escampa el Priorat per allí on passa i fora d’aquesta terra, rica i lluminosa fa dels marges centre i fi, motor i avantguarda.
Reverencio aquest nom, perquè la iaia se’n deia. Roser Oró i Oró. Mai m’ha fallat aquest nom. Segur que ha d’haver-hi alguna Roser malparida pel món, però jo no l’he sabut trobar. Que la mestressa del Perxe es digui Roser, està molt ben trobat.