El lloc és la gent. Abans de la meua estada al Priorat, Rússia era per a mi, sobretot, Sant Petersburg, i d’allà, Anna Karenina i els germans Dmitri, Ivan i Alioxia Karamàzov. Era el pensament de la mare de Txékhov, de qui l’escriptor devia heretar l’amor per les contalles, i era, des que en coneguí l’existència, la magnífica senyora Nancy Prince, una afroamericana nascuda lliure el 1799 a un poble de Massachussets que visqué a Sant Petersburg quasi nou anys, on el seu marit, negre també, treballava en la cort d’Alexandre I. La senyora Nancy Prince, que no morí de miracle a causa de la inundació que va devastar la ciutat la tardor de 1824; la dona negra que muntà un taller de costura en aquella ciutat; la senyora que, per problemes de salut, tornà als Estats Units el 1833 i encara féu més viatges i escrigué un llibre on relatava part de la seua vida. Històries com aquesta sempre em regiren per dins, perquè me n’adone de la meua ignorància, de la facilitat de caure en els tòpics, de l’emmudiment que ha entelat la història de les dones, més encara si eren pobres, més encara si eren negres. Quan les meues iaies encara no existien en el pensament de Déu, la senyora Nancy Prince ja es passejava per la ciutat de Sant Petersburg, n’observava els costums i prenia notes que després abocaria en un llibre. I aquells carrers que ella va transitar, fa tants i tants anys, són els carrers de la infantesa de Xènia Dyakonova, companya d’aquesta aventura prioratina. El lloc és la gent. I ara el Priorat serà també sempre tot això, la consciència de la meua ignorància, la mare de Txékhov, la riuada de Sant Petersburg que associe inevitablement amb els relats de ma mare sobre la riuada que assolà el meu poble més de cent anys després, la riuada de València un poc més tard, el policia que fiu viure en un conte per a esbrinar un assassinat enmig d’aquell fangar. El lloc és la gent i el Priorat ha esdevingut una festa de sinapsis neuronals. Coets borratxos que esclaten dins el meu cap i agafen camins inesperats. L’origen: una anotació a la meua llibreta. Algú (Teix, potser?) explicà que algú altre havia dit una vegada que Rússia devia ser com dos Priorats grandiosos.