Arriben a peu i en silenci, explica el narrador: els cavalls, els han perdut fa molts dies; les ganes de parlar, es van esvair abans, molt abans: quan van adonar-se que la paraula més senzilla, la més elemental i curta, matisada per l’accent, podria delatar-los. I a força de callar, les paraules que els quedaven a dintre les ha eixugades la pols de tants camins que ja han perdut el compte i el record de la sang de tants bons cristians i les mirades d’odi dels enviats del diable. I la recança de saber que, si sobreviuen, no podran mai confessar qui són. Ara els seus passos remouen la grava de les ribes d’un riu del qual no coneixen ni el nom ni el curs ni a penes la geografia. Tan sols que l’aigua esborra les petjades i s’endú les olors i distrau el rastre que segueixen els gossos. Saben que no estan lluny, que les notícies sempre corren més que les muntures i que sempre hi ha algú disposat a cobrar una bona recompensa sense importar-li a canvi de què ni de qui. I estan cansats de dormir al ras, a penes amb la protecció d’un avenc, de fer-se passar per qui no són i se’n penedeixen, d’haver dubtat, en els pitjors moments, de la fe protectora que els havia impulsat a construir aquella comunitat de germans que aspirava a trencar el cercle infinit de les ànimes posseïdes pel Mal. No havien viatjat mai tan al sud, però han sentit veus que els indiquen que encara són a casa: una casa remota, potser, d’accents distints als seus, però on és possible, alhora, entendre el món i no alçar més sospites del compte. Això volen creure, almenys. Caminen sempre de nit i han hagut de furtar per sobreviure, que Déu els perdone. L’edifici que intueixen ja no es pot contemplar, ens avança el narrador i l’escriptor en pren nota, se l’han engolit les aigües del pantà, però quan el toll baixa, encara se’n veu l’estructura: és un molí fariner i actualment es coneix com d’en Salvat, però, si remeneu vells papers, podreu comprovar que també respon als noms d’en Vidal i d’en Cardenal i d’en Pellisser i d’en Carrera, segons el moment i les circumstàncies. Els fugitius no ho saben, però, ni tampoc els cal. S’intercanvien mirades, enmig de la nit sense lluna, i tots dos es posen en marxa a l’uníson, els patiments comuns els han creat uns lligams tan estrets que ja no els cal ni veure’s els ulls, per posar-s’hi d’acord. La pols els pesa massa, a les botes, i ja estan cansats de tant de silenci i de tanta foscor i de tanta incertesa, així que caminen decidits cap a la porta. Abans d’entrar en l’esplanada que dona accés al molí, tots dos giren la vista cap a l’altre. En silenci, descarreguen el fardell que traginen a l’esquena i el deixen a terra. Hi posen la mà, que ix empomant una espasa. Tots dos besen el pom, miren les armes amb gratitud i, sense intercanviar paraula, les llancen a una al corrent. Després, s’agenollen i eleven els fronts cap als estels mentre els llavis dibuixen paraules. Al cap d’una estona, s’alcen i caminen decidits cap al que sembla l’edifici principal. No veuen que, des de la finestra, uns ulls fa estona que els observen.