Tot el dia en parlen però els reca fer servir el seu nom. Conxo, li diem carinyena i ja està! El que passa és que si no ets d’allà, de la denominació d’origen cariñena, doncs et renyen, no ho volen. O són els d’aquí que volen que sembli que no és el d’allà? I així, cada vegada que algú destapa una ampolla d’un vi fet amb la varietat samsó, flop, flop, diuen, sí, és samsó, però en realitat és carinyena. És com la cançó enfadosa. És com una pregària. La cosa, però, és més senzilla. O molt i molt enrevessada. Veies. El vi que surt d’aquesta varietat de raïm és molt bo, acostuma a ser molt bo. Que quin gust té? No us ho sabria dir. Es veu que es barreja amb garnatxa i, embolica que fa fort, i amb carinyena també es barreja; és a dir, amb ell mateix. O ben bé no. Mireu, jo vinc de la terra del pa i les pastures i aquestes coses de la vinya m’espanten una mica. Jo vinc del Lluçanès, per si no ho he dit encara tres cops, i allà, de vinyes, les d’abans de la fil·loxera i encara gràcies. En fi. Trobo que un bon cupatge es fa i es desfà, vull dir que se’n fan de més i de menys, i sé que el samsó és una varietat de raïm negre, això com a mínim ho sé, de gra molt rodó, que es conrea (no sé si es pot dir així) sobretot a la comarca vinícola, o vitivinícola, de Cariñena, a l’Aragó, i també al nostre amable Priorat (aquí n’hi diem samsó, però és carinyena, xiiit, no cal que en parlem més) i encara hi podríem afegir l’Empordà i el ventós terròs rossellonès que dia sí i dia també enyoro. No se sap si el Samsó es podria maridar, per exemple, amb una Dalila. No se sap. Se saben poques coses i totes a mitges. El Priorat té això. Veus un vi que parla d’un raïm que sembla que expliqui un episodi bíblic i tot això s’ha de dir a mitja veu i així les coses es van embolicant, es van embolicant, perquè per això escrivim sota els efectes emboiradors del vi més fort i bo del món.