És una posta de sol que converteix l’Ebre en un riu de plata de pessebre fet amb l’embolcall de la xocolata Torras. És una vista panoràmica a set províncies. És una caminadeta fins a unes trinxeres de la Guerra Civil des d’on també es veu l’Ebre i es veu el vapor que deixa anar la nuclear. Sant Pau és un moment de seure a terra, de descansar, de beure aigua i de riure. De fer bromes i contar facècies. De fer-vos fotografies. En Raül, n’Elisenda, en Martí, n’Anna, n’Antoni, na Roser, na Júlia, i na Margarida Aritzeta que ha compartit el dia amb nosaltres i un grup d’alumnes de literatura. La llum canvia. La ratlla de l’horitzó sempre és allà, disposada a engolir-se la bolla de foc i a regalar-vos el capvespre a pinzellades granuloses. Sant Pau és una ermita i un quadern perdut avui i recuperat demà.