Hi ha coses que te les creus perquè les has vist en fotos. O dibuixades en llibres de text. Quan arribem a la pista de bàsquet de Torroja, sota un cel ben fosc, hi ha una estesa de telescopis gegants i petites taules de càmping. Un aplec d’astrònoms com no n’havia vist mai cap. En aquell s’hi pot veure la lluna, a l’altre les llunes de Mart, a l’altre, totes les franges de Júpiter. Ens movem com en un parc d’atraccions, com criatures, i mirem per torns. Cada telescopi ha de programar-se per enfocar un planeta concret, són enormes, precisos i fràgils: no n’hi ha prou amb girar-los com una ullera de llarga vista. Tot d’una algú diu, ep, que en aquell d’allà s’hi poden veure els anells de Saturn. I jo me’ls crec, els anells, però no els he vist mai. Fins que poso l’ull al telescopi i adapto prou la mirada i apareixen, tremolosos, davant meu. Mirar-los em sembla preciós i inquietant, gairebé com veure un fantasma, un fenomen sobrenatural, com si una cosa que al meu cap era inanimada, tot d’una cobrés vida. I m’adono com n’és, d’emocionant, pensar que les coses puguin existir des de fa milions d’anys i un dia, en una pista de bàsquet comencin a existir per a tu, d’una manera nova.