sempreviva borda
-
Tinc el fetge del color de la llicorella, una filera d’avellanes a la columna vertebral, la boca serrada com la fulla de la carinyena, un lledó madur a cada pupil·la, el coll del bou. Parlo polifenols, ballo muntanyes escapçades, penso plom. Cantocorbs, espantofrares, matobous i després bonreposo.
Els límits del paisatge se m’escolen pels dics del cos.