Allà on anem, els adalils ens parlen de sòl. De la seva composició en depèn el gust del raïm que hi creixerà i el que acabarà definint la denominació d’origen del vi que en resulti. Mentre passegem pels camins terrosos d’Albarca, trio tres pedres per recordar els tres colors de la terra i, de retruc, poder-me endur a casa una mica de Priorat: guix, argila i pissarra. Blanc, roig i negre. Em recorden els tres colors del vi. Quin misteri, que aquest gust aspre de terra alimenti els ceps i tronc amunt, fins als gotims, es converteixi en aquest esclat dolcíssim.