Aquí el sol te’l porten a casa en sacs de trenta quilos. Fins a finals de febrer sota comanda, a partir de llavors tant si vols com si no. S’atura un camió a la porta i un operari amb granota blanca te’ls llança pel forat de la porta o la finestra; pot passar que no l’encerti i el sac rebenti contra la façana i ja tens aquell escampall de llum empastifant els carrers, les llambordes roents, balcons encegats. A casa, els sacs s’apilen al cobert per passar l’anyada, però no es gasten tots ni de bon tros. Dels que sobren, se’n fan confitures i emplastres per als refredats, o es donen a la veïna, pobra, que dona a nord.