Fissura en el contínuum temporal quotidià. Instant que es desprèn de l’eix cronològic per a esdevenir una unitat de temps en si mateix, de durada estable i compacta pels que hi són a dins, però totalment imprevisible pels que no en forment part.
Les accions que es duen a terme a l’interior de l’esmentada escletxa temporal es poden considerar de caire reposat, fins i tot tranquil, si les analitzem mitjançant un barem d’esforç físic (tots els integrants de la sobretaula resten asseguts). Tanmateix, el treball mental que es requereix per a encarar les controvèrsies dialèctiques que hi tenen lloc, i per justificar a posteriori les afirmacions rotundes que han sortit de la boca abans de passar pel magí (amb l’ajut del vi, la copa, el puro i l’augment de volum generalitzat), produeixen un desgast cerebral remarcable en els integrants d’aquesta anomalia espai-temps.