tast de vins
-
Avui és dijous al capvespre, i això implica que molts de nosaltres acabem d’arribar al Priorat, aquesta comarca on ja hem anat intuint que té muntanyes en abundància. Però ara, asseguts en rotllana a recer del Perxe, se’ns mostra el seu fruit a través de diverses botelles, les quals duen a l’etiquetatge el nom del celler i la denominació d’origen de la comarca, ja sigui Montsant o Priorat. Encara que no és l’etiqueta o aquest vidre en si, sinó el que guarda a l’interior, el color del vi que se’ns mostra en tota la seva nuesa, i que ha anat fent-se amb la persistència de la seva gent, esculpint-se amb el pas del temps, no sabria dir-ho, però una obra embotellada que comença a decantar-se, com si el fruit saborós d’aquest indret pogués encabir-se en l’espai que atorga una simple copa, la qual és transparent, alhora col·loquem un tovalló davant i observem el resultat; no deixa de tenir una aparença sagnant que, a voltes, fa un llagrimeig, per més que no arranca el plor. Mes remenem amb el canell tot fent un moviment circular que, segons ens diuen, potencia els aromes i acabem distingint aquest cos més aviat afruitat que anima a degustar-lo. Una textura rica al paladar, d’un gust característic que té a veure amb el seu sòl ric en minerals, també amb el procés del premsat o el temps en bota de fusta, paral·lelament, aromes més complexos van unint-s’hi, com un ball on tots els instruments han començat a tocar. Però aquesta, com es diria, era només la primera cançó.