M’entretinc amb la toponímia del Priorat. De les terres del prior. És plena a vessar de noms sonors, eufònics, divertits. A l’entrada de Gratallops hi ha una escultura d’una parella de llops, gratant-se en un pi, cosa si més no curiosa. Els noms són com els còdols d’un riu, s’acaben erosionant tant que ja ningú reconeix el seu origen. I en aquest cas hi ha una confusió entre «glatir» i «gratar»: en realitat, Gratallops significa el lloc on glateixen els llops, on udolen. I tot canvia extraordinàriament. A Porrera, un guia de la casa Amorós m’explica que aquella era terra de llops i de bandolers, fins a l’extrem que li ha donat nom. El mire perplex i aleshores, abaixant el so de la seua veu, d’una manera una mica cinematogràfica, m’explica que Porrera ve de Vall de la Por. Jo li dic que m’havien contat que el nom és degut al fet que antigament s’hi plantaven molts alls porros, però m’ha ignorat completament. Comptat i debatut, quina èpica pot tenir ser el resultat lingüístic d’una plantació d’alls porros? El noms conserven la seua essència passada, són restes lingüístiques fòssils que, de vegades, no sabem interpretar. Al Masroig m’expliquen que les terres eren vermelles, però segur que el mas també: estaria fet de càreus rojos, és a dir, d’aquella pedra silícica que trobem també al Montsant. I el nom del Molar no fa referència al fet que la vil·la estiga situada en el capdamunt d’una mola, sinó que s’hi feien moles d’afilar amb aquelles pedres roges del Masroig. A la Figuera pregunte a Júlia, la nostra guia, d’on ve el nom. Em mira perplexa, perquè la resposta sembla evident: hi hagué una gran figuera... Pense en Font La Figuera o en Benafigos, topònims ben valencians: sí, la figuera és un fitònim ben comú i estimat. Tanmateix, Júlia m’indica també que els àrabs tenien un altre nom, que remetia a la seua vegetació, verda i ubèrrima. I aleshores recorde Margalef, un topònim que m’evoca la figura de l’ecòleg, el gran professor, el pioner Ramon Margalef. Un nom que deriva de Marg Khalaf: antropònim, que vol dir en àrab ‘el prat de Khalaf’. Em pregunte si el vell professor sabia que en el seu nom hi havia un prat, un prat del Priorat, a vessar de vida. Els noms són còdols que erosiona el riu de la parla.