Davall de terra, davall del carrer i més enllà. Entranyes fondes de les cases que han engolit vi. Baixos centenaris que han servit també per amagar la por de les bombes i els neguits dels fugitius. Racó fosc i profund que a mi de petita em feia pànic perquè hi veia baixar, per una inestable escala de ferro, mon pare, feiner i decidit. Trull, petjada de l’ahir. Trull, aroma avui, majoritàriament, segellat a totes les cases per les novetats d’un futur que tot ho ha modificat.