És dijous, 19 d’octubre del 2017. A Burjassot fa sol, però les previsions diuen que quan arribis al Molar plourà i farà fred. Tens aquell cuquet que et rosega la panxa perquè no estàs acostumada a conduir tota sola tants i tants quilòmetres. El navegador et diu que seran unes tres hores. Frisses per arribar a un lloc on puguis sintonitzar Catalunya Ràdio. Les trobades amb escriptors t’agraden, encara que passes per una temporada on escrius poc i llegeixes menys del que voldries. Però els necessites. Necessites saber que tens alguna cosa en comú amb aquestes persones a qui admires. De tots amb qui compartiràs el cap de setmana només coneixes en Martí Domínguez. Amb els altres no has compartit mai res. La incògnita et neguiteja mentre vas cremant quilòmetres i els ennivolats s’ensenyoregen del paisatge. Quan deixes l’autopista el camí es fa estret, empinat i enrevoltat. Entres dins una mena de boira baixa, una broma humida que et demana que deixis de conduir, que et limitis a contemplar aquest paisatge avar. Auster. A la ràdio parlen del procés.