La vida és dolça
si un té sort i la sap manejar.
La mort és fosca,
no es pot il·luminar.
La vida és curta o és llarga,
a la mort tant se li fa:
la mort sap esperar.
La vida tota sola,
amb pressa o a poc a poc,
a la mort buscarà.
A la fi, la trobarà.
La mort sap esperar.
Poema d’en Pere Rofes, l’artista del ferro, a Cornudella de Montsant
La gent tan sols atén a efectismes i exageracions. La vida quotidiana està plena de miracles que passen desapercebuts.