L’endemà d’instal·lar-se a la Consolació, l’ermitana va descobrir que des de la façana lateral de la construcció, la que dona a la serra del Montsant, es distingien, en la llunyania, dos pobles paral·lels en la ruta del riuet Escaladei. Es podia anar a peu de l’un a l’altre, i també es podia anar a peu des d’allà fins a Gratallops, el poble que acollia l’ermita. Sovint, quan acabava d’escombrar les fulles mortes de terra o de netejar algunes rampoines que treia de tant en tant a l’exterior, recolzava l’esquena contra la paret de pedra i es quedava mirant els dos pobles que s’estenien als seus peus, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. «Un per a cada ull», es deia a ella mateixa; la Vilella Alta i la Vilella Baixa. «Com dues germanes».