L’única paraula dels indígenes de la Terra del Foc que Charles Darwin, en arribar-hi amb el Beagle, va retenir i va apuntar a la seva crònica del viatge. Segons va deduir el naturalista, la paraula en qüestió volia dir ‘dona-m’ho’. Els habitants d’aquell lloc inhòspit i fascinant repetien yammerschuner tota l’estona, mentre assenyalaven amb el dit tota mena d’objectes que pertanyien als navegants anglesos, fins i tot els botons dels abrics.
Quin seria el yammerschuner del Priorat, és a dir, un vocable local capaç de cridar l’atenció d’un foraster vingut de ben lluny i quedar-se-li gravat per sempre? Algú que es mirés els prioratins amb la mateixa circumspecció amb què Darwin observava aquells homes salvatges potser sentiria l’expressió recurrent fa com a por i pensaria que és una sola paraula; potser arribaria a la conclusió que és el cognom d’un alcalde de qui tothom es queixa, o el malnom d’una dona excessivament promíscua, per la ganyota contrariada que sol acompanyar aquests mots.