Ocell migrador molt vistós, clapat de blau, groc, vermell i groc. És insectívor i es cruspeix les abelles com qui beu a galet. A Catalunya és una espècie protegida. També ho són les abelles, fonamentals per a la pol·linització. En Mateu Nogués és apicultor i, quan parla de l’abellerol, reprimeix l’instint abellerolicida i fa cara de resignació.
Els abellerols van remuntar els corrents d’aire primers i per sobre de llicorelles i abismals ermites envoltades d’enormes carreus prehistòrics, tot dient-nos una veritat petita com un didal de cosir o un escapulari d’anar a missa. Després es van apropar a les arnes amb les seves sotanes litúrgiques verdes grogues roges blanques, que la nit en va tenir enveja. Era quan les abelles dansaven monòdicament, explicant l’estructura de l’univers a les tot just nascudes i també a l’ombra d’un bruc que festejava amb la lluna.