He sortit l’últim del despatx, he dit Adeu-siau al director i he fet cap a La Floristeria. No havia estat gaire elegant marxar d’aquella manera de casa la Mercè, però és que encara no m’havia apujat els calçotets que ja em tenia la cama atrapada entre les seves cuixes, mirant-me als ulls fixament, com si tot d’una fóssim en un combat d’arts marcials, amb el maquillatge que començava a desfer-se-li i li donava una profunditat a la mirada que em va fer basarda. Va dir T’estimo, Eusebi. Me’n vaig separar d’una estrebada i mentre buscava un mitjó sota els llençols massa perfumats, vaig dir-li Jo també, maca. El que finalment va esgotar-me la paciència, però, va ser aquella manera espantosa d’arrugar els llavis mal pintats amb la traça d’algú que està patint un atac de feridura i dir-me Torronet de sucre. Això va ser el que em va fer perdre els nervis i les maneres. Vaig calçar-me les sabates després de sentir-li preguntar ¿No vols que prenguem una banyera junts, Torronet de sucre?, vaig aixecar-me mentre li deia que no tenia pensat estar-me ni cinc minuts més en aquella casa que pudia a perfum carrincló, i sense Adeus ni Gràcies ni Fins aviats, vaig tancar la porta.
De seguida m’ha cridat l’atenció una planteta amb una flor delicada que m’ha semblat que s’escauria en aquell dormitori recarregat d’olors i colors i textures. La florista m’ha explicat alguna cosa que no he acabat d’escoltar, que si aquella flor, que si és flor d’un dia, però jo estava pensant en les meves cabòries: no és que volgués tornar-m’hi a embolicar, amb la Mercè, però és filla del director, que encara que està a punt de jubilar-se, fa de mal fer.
He trobat la porta del portal oberta. Al mirall de l’ascensor m’he vist una taca de pasta de dents a la camisa i l’he rascat amb l’ungla per fer-la saltar. He trucat al timbre i mentre esperava que la Mercè obrís, m’he fixat que del peu del tronc hi penjava un cordonet que lligava un tros de paper on hi havia escrit el nom llatí de la planta que carregava i que ara no recordo, i a sota, amb lletra menys menuda, hi deia: Amor d’home.