El de Teix pel territori, un amor tenyit de certa ràbia per les ferides de la terra; el d’Andrea pel paisatge, un amor entranyat, d’arrels profundes i antigues; el de Joan per les persones, que anà on calia per procurar la benanança dels lletraferits invitats; el de Carme per Roser; el de Roser pel Quim Soler; el de Joan Viejobueno per la seua filla; el de Peret pel ferro; el de Jimi per les orquídies; el que és a punt de brostar en Ot; el que s’amagava als ulls de Gabriela; el que embolicava el silenci atent dels cronistes, Fabiola, Carme, Auró i Núria. L’amor pels llibres a ca la Càndia. El sentí, sí, l’amor de tots aquells prioratins. M’esguità mentre hi era i quan el remembre, perdura.