Surten també dels peus humans, com les ombres, algunes vegades quan encara som petits i d’altres quan ja ens feim una mica més grans i amb més consciència de les coses i el seu entorn. Les arrels s’alimenten de la terra, dures i fondes. Les ombres, en canvi, són més etèries, però finalment sempre romanen amb nosaltres, no es poden tallar ni mutilar. Es pot perdre una arrel, però no es pot perdre la pròpia ombra. Llavors el Priorat, què vindria a ser? L’arrel primera o l’ombra última d’aquests adalils que ens l’han mostrat?