Camine sol havent dinat patates de festa major a la Fonda la Figuera. Camine sol per la senda que baixa al Molar.
En tot el trajecte no trobe ningú. Un avió ratlla el cel.
A l’esquerra, la immensa vall buida, eixuta.
Mire l’avió. N’imagine els passatgers, comprimits als seients. Lligen, o escolten música, o teclegen un aparell electrònic... O dormen.
Potser somien que algú, des d’un paisatge mut, els imagina.