barret de pell
-
Un pot trobar-se al celler, observant per aquest dipòsit de fusta i alhora trobar-se davant d’una mena de barrera natural a la superfície força compacta. Un barret de pell, llavors i polpa que ha anat surant amunt, i que sembla un mosaic a voltes rosat, altres virolat i vermellós, que va assecant-se fins a perdre la seva aparença brillant, com si no volgués formar part d’aquest encubament que acabarà algun dia embotellat i etiquetat. Qui no en voldria formar part? Doncs aquesta massa sòlida en seria l’exemple, necessita d’un esforç humà per remuntar i aconseguir una millor difusió dels pigments. I així, a través d’una tècnica francesa anomenada pigeage anem adonant-nos que la seva solidesa és més forta del que semblava, per més que va esquerdant-se, trencant-se, i el líquid colant-se i barrejant-s’hi. Encara que, tard o d’hora, el barret tornarà a flotar i el líquid presoner a sota, com un matrimoni mal avingut.