Un poble del Camp de Túria. El meu poble. El tros de món on nasquí. A casa, en el llit on dormien els pares cada nit, amb la mare recolzada en una post que també s’usava per portar al forn la cassola d’arròs. Arròs al forn, arròs passejat. I aquell any que jo nasquí, mentre plorava dels meus ulls el primer plor, un prioratí de nom Pere Rofes i de professió ferrer, feia el servei militar en el campament situat en el terme del poble. Seixanta anys després, mentre fumava en pipa però sense engolir-se el fum, això mai! m’ho explicava a la terrassa d’una casa del Masroig. El darrer dia ens regalaren una escultura feta per ell. A ma casa té un lloc d’honor que comparteix amb una altra petita escultura d’Andreu Alfaro.