1.
El calendari que t’envia
el Centre Quim Soler
és un esforç de fantasia
domesticada… No diré
res més. Si no, desgraciaria
allò que el quadre diu tan bé.
2. Objecte que, com tots els calendaris en paper, es resisteix heroicament al desús. Els calendaris dels ordinadors i dels mòbils no poden fer res contra la seva senzilla utilitat. Josep Pedrals, un dels participants més il·lustres de Priorat en Persona, diu amb raó que l’expressió *caure en desús* és injusta. Hauria de ser *elevar-se al desús*, o alguna cosa així, perquè el desús, en realitat, honora un objecte, el fa venerable, com si es tractés d’un professor emèrit, que ja no exerceix, però manté el prestigi. També és un objecte que ens fa tenir la sensació enganyosa que el futur és previsible i quantificable, i que el podem controlar mentre encerclem una data. Ve amb una capsa que fa de suport, com un cargol que porta la casa a sobre. I el quadre, fet a bocins, de Quim Soler, que s’amaga a la part de darrere de cada mes, el converteix també en un objecte d’art.