En un terreny de paciència, sembrar-hi un retall de vellut, un pessic de terra vella, una engruna d’esperança. Que passin els vells pagesos i diguin que quina manera més estranya d’espampolar, que no s’ha fet mai d’emparrar així els ceps que sembla que s’abracin. Deixar que la primavera ho regui amb il·lusió i que l’estiu ardent ho escalfi amb cura. Fer-ho madurar sis mesos en bótes d’eucaliptus portuguès al mig de l’oceà, si li falta vida.
Diuen que és només així com es fa un bon vi.