Era una al·lota, molt amable i ben bonica, que vivia amb la seva madrastra i les seves germanastres que no se l’estimaven gens, fins que una fada va ajudar-la i gràcies a una sabata de cristall es va convertir en l’enamorada d’un dels tants (i inexistents) prínceps blaus. Però ara també és un fong, ni amable ni bonic, que es troba a la majoria de les comarques vitícoles i al Priorat també. Es pot anomenar malura o oïdi de la vinya, però el nostre adalil ens el va presentar com a cendrosa, i va ferir de ple el cor del grup de lletraferits que érem i som. A partir d’ara la Cendrosa serà la cara d’una al·lota devastada per unes taques blanques. Tot i així, el príncep no deixarà d’estimar-la, o sí. Tot i així, la malaltia no serà tan greu com per conquerir totalment els trets d’una futura princesa ben assegudeta davant d’un tassó de vi.