Nom amb què les ovelles van batejar antigament les cireres d’arboç. Els cirerers d’arboç són uns arbrets perennifolis de la família de les ericàcies els fruits dels quals són deliciosos, i de gran utilitat per als ramats d’ovelles que estan a punt de perdre el pastor per esgotament. Totes les ovelles saben que aquestes cireres vermelles i punxegudes per fora però carnoses per dins reviscolen un mort: les cames deixen de fer figa i el cap s’ennuvola, tot donant la sensació que es camina més lleuger, fins i tot a un pamet de terra, que les pujades són més suaus i els camins, més curts. Per tant són elles qui, com qui no vol la cosa, s’acosten a l’arbret, belen amb insistència i li descobreixen al pastor els punts de vermell intens de les cireres madures. Amb el pastor revifat, el ramat s’assegura que tornarà al corral, on, de nit, les més velles s’encarregaran d’explicar als xaiets acabats de néixer el secret per tornar a casa.