Plat a tots els menús de temporada, que es fa –com vàrem poder comprovar fins a cinc vegades, totes delicioses– de moltes maneres diferents.
És temps de carabasses, moniatos i castanyes, protagonistes d’un munt d’expressions. Per què quedar-se de pasta de moniato vol dir quedar-se ben parat? Qui ho sap. En canvi, allò de donar carabassa es veu que ve d’antic: quan el noi anava ca la noia per demanar permís als pares d’ella perquè poguessin festejar, si la mare servia carabassa, fotut. Volia dir que no. Però també hi ha la teoria que la carabassa és una metàfora de l’esperança buida; i per tant, quan et donen carabassa, et quedes amb les mans buides i el cor més buit encara.
Pel que fa a la castanya, ve a ser com el verb barrufar, que serveix per gairebé tot: castanya pot significar els anys que tens (tens tantes castanyes); anar-se’n de la castanya és pixar fora de test; aigua de castanyes és un cafè dolent; treure les castanyes del foc és jugar-se-la per resoldre una situació compromesa.\
Però una castanya també pot ser una borratxera, si agafes una bona castanya és que vas col·locat, un xut fort és una castanya, també és un desengany. I si et lleves amb la castanya torta, vas a tota castanya i li fots castanya, llavors et pegaràs una castanya.