Aquesta excrescència pròpia de galls i gallines té una evident vibració punk, una actitud de mirar-se les coses fent-los llengots. Existeix una comèdia vàcua a vegades associada a l’alta cuina. Possiblement sense voler-ho, a la Figuera es van inventar un plat que fa uns llengots alegres a aquesta comèdia tibada: són les crestes, una delícia presentada sense sofisticació, que porten al seu interior patates i rostit (mescla sublim de pollastre, carn magra, vedella...) i la mà amorosida que hi dona forma: la mà de la Maria de l’antiga fonda de la Figuera, ara tancada. Amb el seu home, l’Albert, tot generositat els dos, t’estenen la taula i un tros de cel. Així de fàcil.
Deliciosa especialitat culinària del restaurant Fonda La Figuera, de la Figuera. (En la fotografia, acompanyada per patates de festa major, un altre dels plats típics de la casa.)