Un mirador excepcional. Una vista esplèndida, del cantó de les dues Vilella i la Figuera: com una mà que acarona suaument un fragment de paisatge.
Per bé que se n’intueixen els fonaments romànics, amb afegitons posteriors, l’ermita es manté orgullosa, amb la seva arquitectura diversa, damunt del turó abrupte, amb el sòl de pissarra (llicorella) de color bru.
Amagada rere uns xiprers acollidors, l’ermita no és visitable.
(Em penso que van dir-nos que només s’obria en ocasió de l’advocació mariana, al setembre.)
A l’empara de l’ermita, asseguts fent rotllana, vam escoltar les explicacions de l’adalil de torn, i se’ns informà de tot i de tot, fins que refrescà i, corrent, cap avall.