La ubicació de l’ermita de Sant Gregori i els Racons és un rellotge de sorra. La natura es va proposar dibuixar-hi el pas del temps, com si li volgués donar forma de calendari al paratge. Roques de gres vermellós, poroses i maleables, que testimonien el transcurs dels dies. La pluja, el vent, la calor, el fred... tots els fenòmens hi han deixat marca i han aconseguit que la massa de rocam vermell es transformi (una forma d’animal, una forma d’utensili) i sembli que estigui viva, que es pugui moure, que respiri. Milers de forats, d’escletxes, de plecs; milers de traus, de solcs, d’empremtes. Quan nosaltres marxem, aquell indret majestuós continuarà transformant-se com si fos viu. Imagino que es fa gran al mateix ritme que me n’hi faig jo. La natura hi passa la mà pel damunt i lleva, en cada carícia, un munt de polsim vermell que ve a ser, em dic, la sorra del gran rellotge cònic (còsmic) que ens apropa, a nosaltres i al paratge, a la mort.