Se’n sap poc; se’ls considera bèsties de temporada que pel bon temps surten a fer la verema de paraules. Grups de mitja dotzena d’individus han estat vistos rondant, àvids i despistats, per la comarca. Al Perxe asseguren, temeràries o fantasioses, haver-ne tingut algun a casa com a animal de companyia, però és poc probable perquè són esquerps i desagraïts.
Espècimen que es desfoga posant una paraula rere l’altra, i que —ho admeti o no— aspira a ser llegit. En altres latituds, en altres idiomes, diuen que n’hi ha que s’hi guanyen la vida, amb aquest ofici. Aquí, si bades, la pots perdre. El millor que li pot passar, a l’escriptor en catalanesc, és que el convidin a passar uns dies al Perxe.