Depèn com s’interpreti, una frase exclou l’altra. La primera diu que en el vi hi ha la veritat, això segons en Plini, el Vell. Potser la seva observació era fruit de l’experiència de veure com els homes darrere el beure perdien la xaveta i llavors, la veritat, es troba entre els que no raonen. En canvi, l’altra frase ens ve a dir que el llenguatge de la veritat és senzill, i jo hi afegiria: i no gens fàcil. Si Plini volia parlar de manera preventiva sobre el vi, és ben cert que el vi és veritat. D’aquella mena de veritat lligada a la terra i a l’esforç de la feina feta amb amor, amb cura i paciència.
A la frase de Plini li podríem afegir aquesta altra de l’escriptor Stephan Zweig: «L’amor és com el vi. A uns, reconforta i a d’altres, destrossa.»