Certs diccionaris diuen que aquesta veu no és correcta, però l’escriptor no sols la troba correcta, sinó sublim: una de les síntesis més excelses de la cuina humil, pobletana, dels Països Catalans. Sobre una base constant de carn de porc picada i embotida en un budell, admet múltiples variants (de grandària diferent, més o menys especiada, amb complements diversos...) segons la comarca, igual com rep noms distints (llonganissa o llanguanissa, per exemple) que a l’escriptor no sols li semblen correctíssims, tots ells, sinó eminents, com ja s’ha dit. De fet, tant li fa si la serveixen fregida amb mongetes (com al restaurant la Morera) o torrada a la brasa a dins d’un entrepà amanit amb allioli o de les altres mil formes que se us puguen ocórrer. Siga com siga, estaria disposat a molt, si dir a tot us sembla exagerat, per tastar-la. I, de fet, només d’escriure aquesta entrada, ja comença a salivar
Salsitxa llarga.