Les copes de vi innocentment descriuen aquells segons de paràlisi de després de la sacsejada, la densitat de la incertesa abans de
la
lliscada
impassible
de
les
llàgrimes
que
abaixen
el
teló
.
En aquesta aportació al diccionari del Priorat en Persona, tenim dos experts en llàgrimes:
a) El Petit Cep, especialista indiscutible en produir-ne a bots i a barrals.
b) I la Claustre, especialista —indiscutible també— a fer-les anar amunt i avall de l’interior d’una copa de vi negre i a «llegir-les» després com qui llegeix les ratlles de la palma d’una mà.
Forma que pren una gota de vi quan, provant de fugir de la seva nova gàbia de cristall, regalima per les parets de la copa, fins a caure de nou en la desesperació, evidenciant la tristesa que l’envaeix just abans de ser consumida.