Mas Roger, el
-
Hem anat des de l’oliverar de Cavaloca, muntanya avall, sempre amb els quatre per quatre, fins a trobar-nos amb un mas, el Mas Roger. L’edifici, antic, tenia en la seva façana principal moltes rajoles col·locades fent rengles i agrupacions. N’hi havia simplement de decoratives —ocells i flors— i d’altres amb personatges exercint el seu ofici: pastor, boter, etc. També rajoles que feien un dibuix més gran, com ara la de canalla mig vestida posada sobre un fris decorat amb petxines i garlandes de flors i llaços. En general, en les rajoles, dominen els tons groguencs i blaus. Enfront de l’entrada a la casa, una mena de glorieta amb més mosaics decorats.
En un costat de l’ermita, que era tancada, hi havien deixat la gran pedra de la pila baptismal. El penell, situat a la teulada d’un costat de l’entrada principal, era molt bonic. A més de l’aspa amb els quatre punts cardinals, dalt de tot hi havia la figura d’un home ben abillat amb un gran barret al cap que estava enfrontat a un ocell —una cigonya?— que era de la mateixa mida que l’home i que duia sabates. La porta d’entrada, també tancada, era de fusta marró clavetejada, amb un picaporta molt bonic. Un cap de lleó sostenia la baula a la boca. Al lloc on es pica es repetia el motiu de la petxina i altres guarniments. Era l’única nota decorativa d’una porta molt sòbria.
Hi havia una bonica font, i allà, sota els arbres, l’ombra convidava a restar en contemplació. M’hi he quedat una curta estona i, llavors, no sé per què, he tingut la sensació d’una mirada que es posava amb insistència damunt meu. He fet una ullada per l’entorn però no he vist ningú que m’observés. Ha estat una impressió estranya.