La que es produeix en la nostra terra amb un murmuri de clarinet agut inicial a càrrec de l’enrenou dels teuladins que s’aixequen; una trompeta llumínica en forma de llenç de l’alba en progressiva ascensió fins que el sol esclata com un nadó allà on es parteix el cel i la terra; i un violí dolç que s’escola per les nostres venes i ens fa dir: bon dia! D’ací un parell d’hores, a esmorzar!