orelletes
-
Aquestes postres de massa fina i arrodonida que han anat inflant-se amb oli roent i prenent formes ondulades, com si aquest dolç decorat més tard amb un polsim de sucre guardés reminiscències amb aquest paisatge boscós on, revolt a revolt, aconsegueix mostrar-nos una perspectiva nova i particular. Orelletes que han anat daurant-se al foc, com el raig de sol va colant-se entre la vinya dia a dia fins a fer pujar els colors a cada gra, per més que en aquesta taula estem davant d’una pasta de grans dimensions que només demana ofegar-se amb molt d’oli, però que duu d’alguna manera l’essència del seu sòl, el relleu de les seves muntanyes arrodonides i pendents, així com corbes i restes de camins que, per a nosaltres els escriptors, ens quedaran per explorar. Si bé quan algú s’anima i en parteix un tros, aquí ja em perdo del que deia, però en tot cas ens trobem davant d’unes postres idònies per compartir, bocí a bocí, sense pressa.