pistatxer
-
N’hi ha de mascles i de femelles. El mascle és improductiu durant molts anys. I pot veure’s a simple vista.
-
Cosí asiàtic de Púdol. Com que el fruit és tan bo, també se’n diu festuc: menjar-ne és una festa. Diuen que quan els cristians van arrabassar la terra als musulmans ibèrics, van matar tots els mascles perquè no donaven fruit. I així ens vam quedar: sense festa ni festuc. (Per què en devem dir reconquesta?)
-
Arbret caducifoli de la família de les anacardiàcies, de fulles imparipinnades, originari de l’Àsia i cultivat en algunes finques del Priorat per pur japonisme. Les ganes que la comarca compensi el seu caràcter sec i rocallós amb unes gotes de la típica delicadesa del país nipó són les que han dut alguns pagesos a introduir el cultiu d’aquest arbre, cosí de l’ametller però que presenta unes branques que el podrien emparentar amb una figuera, pel to grisós i per la sensació de fragilitat —d’altra banda tan oriental— que transmeten. Fa uns fruits que, conscients del seu elevat poder estètic, queden arrapats a l’arbre després que n’hagin caigut les fulles. Allà, qui sap si per mimetisme o per desig de camuflatge, agafen un to vermellós com el de la fulla de vinya a la tardor. Són profusament fotografiats per grups d’escriptors en ruta i, després, apallissats per les canyes del pastor que els fa caure a terra, on deixa que s’assequin recoberts per una malla a prova de lladres, duguin ales o no. Abans de torrar, tenen un gust d’ametlla tendra i encara no han agafat aquell verd tan personal.
Haiku del Festuc
Entre el garbuix gris i roig
i un llit d’herba despentinada,
tot de trencs grocs.