Cornicabra, Llentisque Pistacia. Peu, empelt, de pistatxer, de festuc. Àrabs i romans en conrearen però, després, tot ho vam perdre, també aquell sentiment agropecuari. A finals de segle xx vam haver de travessar l’Atlàntic per recordar on érem. Ara fem pistatxos de Califòrnia. Som productes defectuosos: un negoci perfecte. Púdols! Dubte si hem aprés a veure túnels al final de la llum.
Pistacia Terebinthus conegut també com a cornicabra. «És un arbust de tres a cinc metres d’alçada, ramificat, d’olor forta (trementina), fulles caduques peciolades, flors en panolla, fruita petita, apiculada, vermella i a la fi negra», diu el diccionari Alcover-Moll, però són més aclaridores les fotografies. La picada d’un mosquitet provoca una deformació en forma de banya de cabra. El completíssim recull Noms de plantes del TERMCAT —edició en línia— aplega aquests altres noms populars: noguerola, noguereta, llampuga, llampuga pudent, terebint, arbre del pi, banya de cabra, corneta, cornipedrera, bitxer, bitxo, festuc, garrofer bord, garrofera, mosquitera, herba mosquitera, mata, mata borda, mata vera, matissa vera, moixera, pudoler, rotaboc.
Li creixen banyes de cabra, n’hi ha de mascles i de femelles, però com que no es mou en tota la vida ni un pas del lloc on ha nascut, és un arbre.