Remor de tenebres, d’oliveres, de cossos extenuats.
Remor de tempesta que la nit ha deixat de banda.
Remor, potser, d’aigües subterrànies, pretèrites.
La primera remor — la del so dels primitius.
La primera remor — el del fregadís de l’àngel de la història escatant restes d’estels a l’albada.