Igual que la colla capitanejada pel professor Lidenbrock a Viatge al centre de la terra, de Jules Verne, a mesura que anava cap a sota en l’espai també anava cap endarrere en el temps, la nostra colla del PEP pujava el barranc a peu, un darrere l’altre, amb la intenció de recular en el temps i admirar les pintures que els avantpassats del territori van deixar esgrafiades a les parets de roca.
Soc un apassionat de l’art i les seves múltiples manifestacions. De fet, la meva formació acadèmica és artística i no pas literària. Admiro i valoro la representació que de la realitat (física o espiritual) n’han fet els creadors i creadores plàstiques des dels inicis del món. Respecto l’afany per deixar petja d’allò que s’ha vist, s’ha sabut o s’ha sentit; per deixar constància de les persones, els animals, els paisatges i els objectes que s’han estimat i s’han viscut. També penso, com va suggerir Kant, que una obra d’art ens atrau perquè no sembla feta per mans humanes, sinó sorgida directament de la naturalesa.
En el seu emplaçament original, hi resten, als voltants de Capçanes, entre els barrancs de la Vall i Parellada, un conjunt imponent de pintures rupestres en força bon estat de conservació (tot i que són a l’aire lliure i sense protecció de cap mena) en el qual destaca un brau imponent de 54 centímetres de colors terrosos. I ara, en forma d’imant de nevera que em va regalar la nostra adalil Andrea, em saluda a diari a Barcelona i em fa pensar en aquells hologrames vintage de dones que et picaven l’ullet segons com els movies.