siurana
-
Es va desbordar per l’aiguat de Sant Tomàs.
– «L’aigua del Siurana arribava al començament de l’arc!».
– «Jo me’l vaig perdre, em faltaven dos mesos per néixer». (JV) -
«El cabal del riu a canvi de tenir aigua corrent a casa» (AE). Perquè es va fer la renovació de la xarxa d’aigua, amb una nova captació oberta al cantó del camp de futbol.
Acte del GEPEC en defensa del riu Siurana, 1996. A la portada de la revista Enderrock.
-
És un riu i a estones és un no-res camuflat per les herbes i les canyes que silencien el so de la seua aigua que, segrestada i absent, quasi ni es belluga i tan sols lluenteja. Natura modificada i condemnada al silenci dels xiquets que ja no poden xapotejar, ni escatxigar, ni tampoc saltar, ni fer curumbeles, des de la roca, a l’aigua.
-
1. Conec gent que hi ha pujat a casar-s’hi; sé de gent que hi ha pujat a morir. Jo no sé si existeix de debò, l’olimp dels prioratins, però comprenc que tots els pobles necessiten una miranda elevada, real o imaginària, a la qual pugen per amidar la vastitud de terra disponible per ser estimada, i, si s’escau, d’història per traginar.
2. Des d’aquí dalt, el Priorat sembla un drap vell, immens. Si unes mans ciclòpies l’estiressin per aplanar-ne els rebrecs dels barrancs i el Montsant, la superfície estesa resultant seria tan vasta que ni tots els prioratins que han habitat aquest drap des dels llimbs de l’espècie arribarien a cobrir-ne, posats dempeus i apinyats com soldadets de plom, una vuitena part.