solitud
-
Voldria trepitjar els camins, caminar a poc a poc, badar. Passar dues hores al costat d’un marge i després un dia sencer recolzat a la barana del balcó. Fer com el de Bergerac: fer les coses sol i per mi sol ni que sigui per volar no gaire alt.
-
1. Atribut d’un dels versos més famós d’«El poeta del Priorat», Salvador Estrem i Fa, protagonitzat per Crist.
2. Sentiment que no acompanya mai l’ermitana Montserrat Domingo, ja que no l’atemoreix que algú piqui a la porta de casa seva a les tres de la matinada. És més: a la pregunta de «per què?» ella respon que «perquè no sabien que la porta està sempre oberta». (En la imatge, un dels assidus visitants de l’ermita de Sant Joan del Codolar, altrament anomenat escurçó.)