Estendre un o més dits, una mà o les mans, un peu, etc., de manera que entrin en contacte amb alguna cosa. Fer entrar en contacte una part del nostre cos, quelcom manejat o llançat per nosaltres amb algú o alguna cosa. De vegades, aquest fet pot esdevenir-se sense voler, com li va passar al Petit Cep quan una de les seves llàgrimes va anar a tocar la punta del nas de la Fada de la Mina. I bona la van organitzar, tots plegats, d’aquell toc fortuït, sense premeditació ni traïdoria, però amb nocturnitat, això sí.
Qui toca quan no toca, quan toca tocar no toca.
Máxima —i mínima també—
aplicable a qualsevol ítem:
personal,
animal,
mineral,
vegetal
i/o instrument musical
susceptible de ser tocat,
sigui al Priorat
o a qualsevol banda.