—He de pujar a Andorra la setmana entrant no, l’altra —diu la Céline—. Saps que després de cinc-cents anys s’hi torna a fer vi? Volen una enòloga temerària i només m’han trobat a mi. Foteu la verma molt tard, allà dalt.
Ho diu rient, com si no fos possible que algú la volgués llogar. Són a Capçanes. La Céline ha pogut escapar-se de la feina per assistir als actes de cloenda. A dins de la Pedrera bufa una selva de clarinets. Tot s’acaba. Quan l’adalil pugi a Andorra l’escriptor no hi serà, perquè li han donat una beca per anar-se’n a Irlanda, i dubta entre engegar-ho tot a rodar o acceptar els reptes del destí. No sap què fer. Apunta el mòbil de la Céline. No sap què passarà. Després de dinar, després de les abraçades, comença tot. Que llarg que és el viatge.