Substància apegalosa procedent de certes plantes que alguns escriptors furtius fan servir per untar-ne pàgines en blanc i caçar les paraules incautes que s’hi posen. I és clar, amb les lletres totes empastifades, no tenen escapatòria possible.
L’adalil els explica amb tota mena de detalls com, quan era jove, anava a caçar ocells amb vesc, la planta màgica dels druides. L’escriptor de sobte recorda que ell, quan era jove, també havia anat alguna vegada a envescar ocells amb els nens més grans del carrer, i que havia contribuït, en qualitat de còmplice, a la captura de caderneres i pinsans. I sap que ara, de gran, se sent com un moixó enganxat per la pomada apegalosa, esperant, atemorit, que s’acosti el caçador.